Administrar

Un crit: SALVEM ES JONQUET! i un poema de V. A. Estellés.

plaguetes | 30 Setembre, 2008 15:51

El diumenge 13 de juliol Diari de Mallorca va publicar al seu suplement L’Almudaina un extens reportatge sobre Es Jonquet i la seua problemàtica.  Vull ficar una part del mateix, on detalla els molins fariners amb la foto scanejada que l’acompanyava, C.J. Cela a Es Jonquet, als anys 50.

No m’extranya gens que Cela s’estimés aquest barri senzill i autèntic.

” Cinco molinos

Si algo caracteriza a Es Jonquet son sus molinos. Formaban parte del llamado Molinar de Ponent. Entre Santa Catalina y Es Jonquet se contaban 25 “molins fariners”.

Los “jonqueters” conservan actualmente cinco en pie, de los siete que hubo hasta principios del siglo XX.

El oficio de molinero no tenía buena fama. Era una vida dura y de poco beneficio. De allí quizás el estigma social de que siempre “sisaban” a la hora de “fer ses comptes”.

Se situaban en zonas altas, para aprovechar los vientos dominantes. La mayor parte de las villas y pueblos mallorquines aparecen con sus filas de molinos en las fotos de principios de siglo XX.

El esquema era bien sencillo. Una casa cuadrada con terraza, sobre la que se levantaba la torre cilíndrica del “molí”. Abajo estaban la vivienda del molinero, el almacén y el establo para el consabido borrico a cuyos lomos iba después la harina para ser repartida.

En estos momentos se conservan, empezando por el lado de los “rentadors”:

  • el Molí d’en Gelós, donde han funcionado varias discotecas como Abraxas, Jack el Negro o Babel’s y hoy en día muy deteriorado;
  • el Molí de sa Garriguera, que también sirvió de sala de fiestas;
  • el molí d’en Carreres, actualmente la discoteca Art Decó;
  • la base sin torre del Molí d’en Toni Trossos, local de la asociación de vecinos;
  • el Molí del Nom de Déu, que es un centro cultural;
  • y el Molí d’en Garleta, que es un interesante museo de los molinos (para visitas e información, teléfono 971 42 95 55).

No hay que olvidar una interesante torre de un “molí d’aigo” que todavía se levanta en uno de los solares donde se pretende edificar.”

Els tres últims queden a l’altra part del barri, mes allunyats del carrer Sant Magí, antic Camí d’Andratx.

 

En esmorzar, entrepà de fotmatge amb pimentó torrat amb oli, recordava Vicent Andrés Estellés, l’home de la resistència silenciosa al país Valencià en els anys no menys tristos que els que vivim per ací, forner primer, periodista i poeta després.

Però no serà el “res no m’agrada tant” que recordava el que hi deixe (ho faré en altre post), sinò aquest altre meravellós poema que explica, pot ser, perquè jo parle de defensar Es Jonquet o sóc sòcia del GOB Mallorca, si visc a València. “Perquè vull, perquè em dòna la gana…”, diria el nostre Ovidi.

“Assumiràs la veu d’un poble”,  Llibre de meravelles (1971)

Assumiràs la veu d’un poble, 
i serà la veu del teu poble, 
i seràs, per a sempre, poble, 
i patiràs, i esperaràs, 
i aniràs sempre entre la pols, 
et seguirà una polseguera.


I tindràs fam i tindràs set, 
no podràs escriure els poemes 
i callaràs tota la nit 
mentre dormen les teues gents, 
i tu sols estaràs despert, 
i tu estaràs despert per tots. 


No t’han parit per a dormir: 
et pariren per a vetlar 
en la llarga nit del teu poble. 
Tu seràs la paraula viva, 
la paraula viva i amarga. 


Ja no existiran les paraules, 
sinó l’home assumint la pena 
del seu poble, i és un silenci. 


Deixaràs de comptar les síl.labes, 
de fer-te el nus de la corbata: 
seràs un poble, caminant 
entre una amarga polseguera, 
vida amunt i nacions amunt, 
una enaltida condició. 


No tot serà, però, silenci. 
Car diràs la paraula justa, 

la diràs en el moment just. 
No diràs la teua paraula 
amb voluntat d’antologia, 
car la diràs honestament, 
iradament, sense pensar 
en ninguna posteritat, 
com no siga la del teu poble. 


Potser et maten o potser 
se’n riguen, potser et delaten; 
tot això són banalitats. 


Allò que val és la consciència 
de no ser res si no s’és poble. 
I tu, greument, has escollit. 
Després del teu silenci estricte, 
camines decididament. 

                                   Vicent Andrés Estellés

del blog fractalmar http://fractalmar.wordpress.com/2008/07/28/salvem-es-jonquet/

Comentaris

  1. Cridar

    Aquí la únic manera d'aconseguir que t'escoltin és cridar, sortir al carrer, insultar. Si no no te fan ni cas. Tot i així veurem si ens escolten.

    biel | 19/10/2008, 10:36
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS